Què són les paparres?

Les paparres també es coneixen com a xinxes, comunament conegudes com a recol·lectors d'herba, tortugues dels gossos, polls de l'herba, polls del bestiar i paparres de l'herba. Hi ha dos tipus de paparres toves i de paparres dures. Tots dos són animals xucladors de sang i poden envair el cos humà per xuclar-los. Les paparres dures es troben principalment a Invadir l'amfitrió durant el dia, el temps de succió de sang és més llarg, generalment pren diversos dies; Les paparres toves envaeixen majoritàriament l'hoste a la nit i el temps de succió de sang és curt, generalment només d'uns minuts a una hora.

La majoria de les paparres estan latents sobre herbes i plantes de turons i turons poc profunds, o viuen a la pell del bestiar i dels animals. Són els vectors de transmissió i els hostes d'emmagatzematge de malalties zoonòtiques, la qual cosa significa que els humans i els animals corrents es convertiran en paparres. Com a objectiu paràsit dels cucs, també és probable que les paparres es parasitin als animals durant un període de temps i després es transfereixin als humans. Es poden imaginar els riscos que comporta.

Les paparres sovint tenen un cert grau de selectivitat pel lloc paràsit de l'hoste. En general opten per parasitar les parts amb pell fina i que no es rasquen fàcilment, com ara el coll, darrere de les orelles, les aixelles, l'interior de les cuixes, el pubis i l'engonal d'animals o persones.

Quins són els perills de les paparres?

1. Perill directe

① Danys a la pell: quan les paparres viuen a la superfície dels animals, primer danyaran directament la pell, provocant que la pell de l'hoste produeixi edema, sagnat, inflamació aguda i altres reaccions. Els animals malalts solen mostrar picor, irritabilitat i fregaments freqüents, rascades o rosegadas. Mossegar la pell, que al seu torn condueix a sagnat local, edema, inflamació, hiperqueratosi o cucs de ferides secundàries al lloc del paràsit.

② Desnutrició: les paparres són animals xucladors de sang i un gran nombre de paràsits poden causar anèmia animal, pèrdua de pes, retard de creixement i altres símptomes.

③ Neurotoxina: algunes paparres poden secretar toxines que paralitzen els nervis durant el procés de succió de sang, provocant així la paràlisi de l'hoste.

Les glàndules salivals de les paparres segreguen toxines, que poden provocar anorèxia, pèrdua de pes i trastorns metabòlics en els animals; en casos greus, poden inhibir l'alliberament d'acetilcolina als nervis musculars, provocant trastorns de la conducció del nervi motor, provocant una paràlisi amiotròfica ascendent aguda, que condueix a "paràlisi de paparres".

En circumstàncies normals, els símptomes de malestar augmentaran ràpidament i el rang de paràlisi s'expandeix i es desenvolupa gradualment. L'animal malalt no pot moure's ni parar-se sobre les seves extremitats anteriors o posteriors, però la part paralitzada encara respon a l'estimulació. Aquest tipus de paràlisi és diferent de la paràlisi causada per la deficiència de calci. , No hi ha efecte terapèutic després de la suplementació de calci, i només després de l'eliminació de les paparres es pot recuperar lentament.

La inquietud, el tremolor lleu, la marxa inestable, la debilitat i la coixesa solen començar entre 5 i 7 dies després que la paparra mossega l'animal.

2. Difondre la malaltia

Les paparres són animals xucladors de sang. Un cop mossega l'animal hoste que porta el patogen i després transfereix l'hoste a mossegar persones, és probable que el patogen entri al cos humà i provoqui malalties.

Les malalties conegudes actualment que es poden transmetre per paparres inclouen: encefalitis forestal, febre hemorràgica de Xinjiang, febre recurrent transmesa per paparres, malaltia de Lyme, malaltia rickettsial transmesa per paparres del nord d'Àsia, malalties bacterianes, anaplasmosi i altres malalties infeccioses agudes.

Com es poden prevenir les paparres?

1. Presta atenció a la higiene de les mascotes:

Passejar gossos de companyia o pastar animals. Quan tornis, has de comprovar si hi ha paparres a la superfície de l'animal, i no portar paparres; si trobeu que hi ha paparres a la superfície de l'animal, heu de matar els insectes a temps, i reduir el contacte amb els animals en un curt període de temps. Per evitar ser mossegat per paparres; Les mascotes han d'expulsar regularment els paràsits interns i externs de les mascotes, sovint banyar les mascotes per desinfectar i prevenir els insectes i prestar atenció al contacte menys proper amb les mascotes per evitar infeccions creuades.

2. Insecticida habitual:

Feu un bon treball de sanejament ambiental, elimineu regularment les males herbes i elimineu els rosegadors, bloquegeu els forats de rates i ruixeu pesticides químics a prop dels forats de rates. Si viviu en zones amb moltes paparres, podeu utilitzar pesticides biològics en zones on les paparres els agrada viure. Sobre el terreny, aquests pesticides tenen una llarga durada d'efecte, són inofensius per a humans i animals i es poden utilitzar amb confiança.

3. Protecció personal:

En entrar a una zona amb paparres, el personal s'ha de subjectar la roba, portar gorres protectores, aplicar repel·lent a la pell exposada i comprovar en sortir, i no treure paparres de la zona epidèmica.

Un cop mossegada per una paparra, heu de trobar a temps un hospital habitual amb afeccions mèdiques. Després de desinfectar el lloc de la mossegada, s'utilitza anestèsia local per eliminar la paparra amb unes pinces i s'injecten els medicaments antivirals corresponents. Després del període d'incubació es pot passar amb seguretat. .